Escric aquestes sentides paraules en el meu nom i, de ben segur, en nom de tots aquells i aquelles que et conéixeren. No és, en Festa Major, un moment molt adient per a cercar paraules que ens consolin de la teva pèrdua, però tan de bo, soc conscient que no permetries, tossut, fort, valent i encoratjat, que ploressim per tu en aquests dies.
Enyorar els que marxen és humà, com igualment valuòs és recordar els que hi manquen. No et plorem avui, amic Manel. El teu desitg, la teva herència, el teu missatge, perdurarà per sempre en la nostra lluita per un barri digne, per una societat justa, perque sempre hi hagi una orella per escoltar, una veu per cridar i una mà per actuar.
Sempre seràs entre nosaltres, sempre recordarem la teva presència, sempre durem el teu missatge.
Amic Manel, allà on siguis, ja has guanyat la teva batalla ¡
Tots som un pou de vida,
tots vivim amb la mort
amagada a una guarida
que ens agafarà de la mà
a poc a poc, o un dia de cop.
Si l'alè es cansa
i l'ombra ens domina.
Si un mal cop de sort
al no-res ens deriva.
Si un esdeveniment
ens paralitza el cor.
Si un joc del destí
ens fa perdre la partida amb vida,
ja saben els altres que erem part d'un tot
i que el buit s'ha de cobrir amb l'enyor,
i amb les flors i el foc l'eterna fugida
I serem record,
i serem la baula
d'una cadena que ens uneix a tots,
al misteriòs món de la vida,
al misteriòs món de la mort.
AAVV i Comerciants del Camp de l'Arpa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada