Com qualsevol mobilització ciutadana, una vaga i de caire general, ha de ser qualificada com la reacció o resposta d'una part de la societat vers quelcom que no els és satisfactori. Amb molta curiositat, llegiem aquests dies previs algunes aportaciones de destacades signatures de col·laboradors, pseudoperiodistes i tertulians afins a certs mitjants "de trajectòria patriòtica", denunciar el que esdevindria una vaga política.
 |
| Cartel del 29M d'UGT i CCOO |
La "vaga política", convertida en una ofensiva roja contra el govern popular, a jutjar per les declaracions del braç armat de la premsa ultraconservadora madrilenya, ha significat un èxit sense precedents de la societat vers els governants.
Més de 800.000 persones a Barcelona vàrem cridar i protestar contra una reforma laboral que massacre els drets laborals, al marge dels salvatges i incívics característics de qualsevol esdeviment de masses que es dugui a terme a la ciutat comptal, en una jornada que passarà a la història com l'inici d'una força social sense paliatius, que reclama els seus governants diàleg, seny i sentit comú a l'aplicar les seves polítiques anti crisi.
Alguns s'han esforçat els darrers dies en fer creure de forma maliciosa la societat que, els "malignes liders sindicals de CCOO i UGT" viuen a costa nostre i amb tots els luxes del mon. La nostra resposta és clara i contundent, el govern popular ha convertit els sindicats del país en el darrer reducte que ens queda a treballadors i treballadores per evitar el saqueig total i absolut dels drets socials i laborals de la classe treballadora. En paraules de la ultra Presidenta de la CCAA de Madrid, Esperanza Aguirre, "los sindicatos caeran como lo hizo el muro de Berlín", més evident impossible.
L'Associació de Veïns i Comerciants del Camp de l'Arpa en tant i quan a col·lectiu d'una part de la societat d'un barri més de la ciutat, expresem que, al marge de les decissions respectuoses de cadascú de secundar o no el fet manifest de fer vaga o decantar-se per treballar, serem al carrer sempre que considerem que els drets ciutadans siguin vulnerats, i n'exigirem, des de la base del diàleg, la responsabilitat i la conducta cívica i assenyada, la reconsideració de quelcom que afecti l'estat del benestar i les prestacions de caire públic, sosten d'una estructura de país, que creiem irrenunciable.
