Noranta dies ha necessitat el President de la Generalitat, Artur Mas, per fer trontollar les bases i els ciments de la societat catalana, amb els anuncis de gestió de l’administració financera del seu govern nacionalista.
L’actual situació, el marc financer i econòmic mundial en crisis, el deute elevat del govern de la Generalitat, els compromisos de gestió i execució d’obra de l’anterior govern i la imperiosa necessitat actual de reduïr deute públic, han significat aquest període inicial de gestió de l’administració convergent.
Si bé els primers gestes polítiques vàren assenyalar vers una notable reducció de càrrecs intermedis i alts en l’administració interna i la burocràcia de la casa, i provocaren una aprobació socialment acceptable, alguns esdeveniments posteriors han marcat el moment actual; un veritable desgabell de desorganització informativa i d’escasa seriositat en la gestió de la informació sorgida des de determinades Conselleries.
Per uns és necessari controlar la despesa, realitzar desinversions de tota mena i paralitzar determinats projectes en fase d’execució o bé de futura construcció. Per d’altres és d’obligat compliment per una administració preocupada per una ciutadania massa protagonista de la crisi actual, no retellar despesa social i garantir els fonaments de l’estat del benestar.
La defensa dels serveis i polítiques públiques no sembla que sigui una tònica que marqui la gestió de l’actual govern de CiU, ans al contrari, han trobat una fòrmula de retallar pressupostos, més enllà d’un equitativa i lògica disminució econòmica a totes les àrees de govern, afectant al mateix cor de la societat; el garantiment dels serveis públics més essencials.
Les retallades anunciades son vistes de manera molt desigual segons els ulls amb els que es miren; una necessitat per mantenir Catalunya amb una política de futur però hipotecada per governs aliens a l’actual o bé una manera de d’aprofitar la crisi per a justificar el desmantellar les polítiques socials apuntalades pels governs tripartits.
Així, mentre uns veuen aquests moviments com el resultat d’una estranya honradesa política, assumint i compartint els problemes de gestió amb la ciutadania, d’altres veuen incapacitat i mala gestió.
No sembla que el govern hagi fet bé la feina. Els primers anuncis de retallades, en àmbits socials tan bàsics com la salut o l’educació, son un exemple de gestió desaforada, mal orientada o equivocada. S’han qüestionat els pilars fonamentals de tot sistema de gestió pública i s’ha accentuat la diferència amb l’àmbit privat, arribant a augmentar pressuspotos en l’educació privada i segregacionista al temps que es paralitzen projectes compromesos de creació d’Escoles-Institut per la
manca de creença i d’indefinició de projecte educatiu, per posar alguns exemples.
La societat ha dit prou en 90 dies i reclama el govern de la Generalitat una profonda reflexió al voltant d’inverssions, reduccions pressupostàris i ajustaments econòmics.
