diumenge, 21 de març del 2010

GRATSA: UN NOU FUTUR PEL BARRI ?

El Regidor del districte ha presentat recentment el Pla de millora urbana que pretén la transformació de la propietat del Passeig Maragall, 29-35 i l’interior d’illa dels carrers Sant Antoni Maria Claret, Industria i Conca.

La característica principal d’aquest projecte presentada pel Districte de Sant Martí es basa en conjuminar la creació d’espais públics per l’interior d’illa, un complexe edificatori i el manteniment de l’activitat privada actual en forma d’aparcament als subsòls del nou recinte.

El sector afectat té una superficie total de 3.787 m2 i s’exten en la seva totalitat pel centre d’illa, oferint la façana al Passeig Maragall, en una franja de 31 metres.
L’àrea interior presenta una reserva de sòl per a edificar un equipament públic, que configurarà els entorns interiors dels carrers Indústria, Conca, Sant Antoni Maria Claret i el Passeig Maragall.

La construcció d’una part destinada a habitatge mantindrà en el projecte presentat l’harmonia arquitectònic en tot el seu conjunt, evitant parets que trenquin l’estetètica urbana de l’espai edificat. En aquest sentit, es preveu la substitució del negoci actual de garatge i aparcament per la construcció d’un edifici de nova planta per aprofitar l’esforç urbanístic.

La propietat privada, “Garajes, Representaciones, Accesorios y Talleres S.A.” (GRATSA) mantindrà la titularitat en tot el subsòl de l’àrea en construcció, inclòs l’espai de la zona verda interior i l’equipament públic previstos.

Per a mantenir i enlleçar l’àmbit public d’accés a l’interior d’illa, el pla presenta l’execució d’un pas a través de la planta baixa, compatible amb els locals comercials i la portería dels habitatges de planta.

Els trets definitoris del pla presentat es caracteritzen per:

•Increment de l’espai destinat a zona verda pública
•Adaptació de l’edificació en alçada i nombre de pisos per harmonitzar-se amb l’entorn
•Accès a l’espai lliure i a l’equipament de l’interior d’illa a través d’una vial
•Construcció d’un jardí interior
•Edificació d’un equipament de titularitat pública

La justificació de l’entorn previst en el pla es pot resumir en el següent quadre:

Planejament general Pla de millora urbana
ZONA VERDA 1.298 m2 1.298 m2
EQUIPAMENT PÚBLIC 0 m2 957 m2
VIARI 48 m2 48 m2
TOTAL DE L’OBRA 1.346 m2 2.303 m2

Tot i que l’actual pla presenta un aspecte sumament important pel futur del barri com és el guany d’un, tant ansiat equipament públic en un entorn molt necessitat d’espais d’aquestes característiques, des de l’Associació de Veïns i Comerciants del Camp de l’Arpa considerem imprescindible aprofondir en la seva ordenació i negociar alguns aspectes que no veiem del tot clars.

En primer lloc, destacar que per finançar el projecte és fonamental el concurs de la propietat privada, que té, segons es comentà a la sessió informativa on es presentà el pla, el rol executor de la primera fase, sense que el calendari queda gaire ben definit.

En aquest sentit, és de vital importancia per garantir el projecte, negociar amb la propietat privada un calendari d’execució i inici d’obra asumible per tots els protagonistes, sense que el marge de temps s’eternitzi. Aquest plantejament depen unilateralment del Districte, que en té la clau per a negociar amb la propietat uns plaços apropiats.

La nostra associació manifesta un gran interés en el projecte de modificació, tot i que demanem el Districte de Sant Martí garanteixi la possibilitat de debatre, discutir i negociar amb les entitats i afectats, posibles solucions que defineixin el projecte definitiu del futur complexe .

dissabte, 13 de març del 2010

TREBALLEM PER LA IGUALTAT



El passat dijous 11 de març a la seu de Foment Martinenc, les entitats Comunitat de les Dones amb les Families i l'Associació de Veïns i Comerciants del Camp de l'Arpa varem celebrar una roda informativa per a donar el tret de sortida a les jornades reivindicatives per la igualtat que tindran lloc al Camp de l'Arpa i al Clot d'ença aquest acte i en els propers mesos.

Amb l'assistència d'unes cinquanta persones i amb la presència molt significativa de les Conselleres del Districte, Mercè Oller (CiU) i Montserrat Carreras (ERC), aixì com de la Secretaria de la Dona de la Federació de Barcelona del PSC, la sessió inaugural va engegar-se amb un bon èxit.

Ambdues entitats mitjançant dues representants, Marta Mas i Leonor Rodriguez presentaren els objectius de les jornades i el manifest al que s'han aderit les principals associacions i entitats representatives i que serà oberta a noves adhesions.

En nom d'ambdues entitats, el Secretari de l'AAVV del Camp de l'Arpa va assenyalar que tot i que aquestes jornades arrenquen presentades per un home, la igualtat serà possible quan ningún es plantegi amb estranyesa aspectes de gènere com a significatius a l'hora de fer valoracions. Desprès del visionat d'un documental sobre la situació global i històrica de la dona arreu, es clausurà l'acte amb una frase resum contundent; CAMINEM PLEGATS PER APENDRE EN CONJUNT I FER UN FUTUR MILLOR I IGUALITARI.

Vivim temps de crisi. Son temps difícils, on homes i dones patim les conseqüències de la globalització econòmica i de la deriva de les principals economies dels paisos és industrialitzats.

Ara més que mai, cal donar respostes a les urgents necessitats sorgides d'arreu, on els rols clàssics desenvolupats per homes i dones, han perdut tot sentit si es vol sortir amb garanties de la crisi global.

La dona juga, ara més que mai, un paper protagonista en la recerca de respostes, sempre que es comparteixin aquells espais de decissió, econòmica, política i socialcom a motor de noves maneres de fer possible un nou mon.

No es cerca el confrontament entre gèneres, aquest no és el camí.

La plena igualtat en serà una realitat quan l'accès als òrgans decissoris de poder, siguin compartits de forma natural, sense preguntar-se per la seva composició. La manca de dones als nivells decissius en l'àmbit econòmic afecta de ple la manera d'entendre noves respostes.

Cal doncs reinterpretar el nou mon global sota una nova i diversa visió, més tolerant i conciliadora.

Le entitats amb representació ciutadana mai podem donar l'esquena a aquesta realitat , i des d'una vessant rebel, reivindicativa i responsable, hem de fer arribar aquesta necessitat d'una nova interpretaió del mon que ens envolta ben alta, ben clara i ben forta.

dimecres, 10 de març del 2010

CONSELL DE BARRI DEL CAMP DE L'ARPA



Amb l'assistència de la pràctica totalitat dels consellers i conselleres adscrits al territori, i representants d'entitats, associacions i veïns i veïnes del barri, el Consell de Barri del Camp de l'Arpa va celebrar el passat 04 de març el seu primer plenari anual.

Per part del Districte, la Tècnica de Barri, Helena Sarassa, va fer una molt precisa presentació dels reptes de futur que l'equip de govern presenta en clau de futur pel Camp de l'Arpa.

Tot i l'esforç per plantejar pedagògicament els plantejaments de futur, desitgem que es faci possible un autèntic debat participatiu que permeti a veïns i entitats a vertebrar i millorar aquests plans i fer-los una realitat a nivel executiu.

La Mesa del Consell presidida pel regidor del Districte, la Consellera Pilar Oliva en representació de l'equip de govern, i amb el company Joan Mani com a Vicepresident del Consell, va presentar la creació dels grups de treball als que totes les persones interessades en fer-ne aportacions pel pla de futur, hi podem col·laborar. Aixì, quedaren constituïts els següents grups:

- Serveis a les persones i equipaments
- Espai públic: urbanisme, mobilitat, transport i habitatge
- Comerç, mercats, ocupació i empresa
- Convivència, prevenció i seguretat
- Associacionisme i participació

En la seva intervenció, el Regidor del Districte, Francesc Narváez, va aprofitar per a recordar tots els ciutadans i ciutadanes la importància de participar en el procés obert per a reformar l'avingudaDiagonal en el seu tram fins a la plaça de les Glòries. Va recordar que per primer cop, una decissió municipal de gran abast, serà sotmesa a referendum vinculant, demostrant la voluntat municipal d'escoltar la ciutadania.